Municipi de Felanitx

Municipi de Felanitx

 

El terme municipal de Felanitx està situat al sud-est de l’illa de Mallorca, i ocupa una extensió de 171’67 km², posicionant-se així com el quart municipi més extens de l’illa.

Confronta al sud amb el terme de Santanyí; a l’oest amb els de Campos i Porreres; pel nord amb els de Vilafranca i Manacor; i per l’est amb el mar Mediterrani.

L’orografia del terme està constituïda per una petita serra, que comença a Artà i va a morir al pla de Santanyí, assoleix majors alçades en el Puig de Sant Salvador (510 m.), Puig de s’Envestida (417 m.), sa Comuna (415 m.) Castell de Santueri (399 m.) i sa Molesta (346 m.). Tot plegat determina que, dintre el terme, s’hi puguin distingir tres comarques naturals marcadament diferenciades: la marina (plana costanera), les serres de llevant i el pla (plana interior).

Com a nuclis de població interiors, a més de Felanitx, comptem amb: Cas Concos d’es Cavaller, Es Carritxó, S’Horta, Son Valls, Son Mesquida, Son Negre i Son Prohens. A més disposa de tres nuclis costaners: Portocolom (port natural dels més importants de l’Illa), Cala Ferrera i Cala Serena.

Felanitx i Portocolom es configuren com els dos nuclis principals de la població emparant a un gran nombre de residents i convertint-se en les zones de major densitat urbanística. La resta, són nuclis de reduïdes dimensions i poca població.

Alguns dels nuclis de població del municipi estan comunicats amb la Vila a través de carreteres de petita amplada i que, en molts de casos, presenten deficiències en la seva estructura i manteniment (Son Prohens, Son Negre, Son Valls, Son Mesquida). La resta compta amb l’accés a través de carreteres en bon estat (S’Horta, Es Carritxó, Cala Ferrera/Cala Serena, Portocolom i Cas Concos). Des de Felanitx trobem carreteres que comuniquen amb tots els municipis d’envoltant: Campos, Porreres, Vilafranca, Petra, Manacor, Santanyí ; i amb les zones turístiques de Cala d’Or, Cala Bona, Cala Murada i Portocristo

 

HISTÒRIA

 

Inicis

Els orígens de Felanitx com a població es remunten a l’època de bronze. Fou al voltant de l’any 2000 aC, quan arribaren els primers pobladors, assentant-se en dos nuclis importants de població: al Castell de Santureri i al Puig de Sa Mola. En aquestes dues zones, encara avui, s’hi poden observar diverses coves, ja siguin naturals o fabricades, que servien d’habitatge a aquelles tribus primitives.
Posteriorment, amb les anomenades “cultura de les navetes” i “cultura talaiòtica”, Felanitx es convertí en un poble ric i podrerós dintre de l’illa de Mallorca. Les restes de construccions i de poblats d’aquella època que avui es conserven, així ho demostren. Destaquen les situades a C’an Gaià i Son Maiol.

 

Època Antiga

De l’epoca romana i àrab no s’han conservat gaires mostres que ens ajudin a entendre com era la vida al poble de Felanitx durant aquell temps. No obstant, al centre històric del poble s’hi han trobat restes d’una necropolis romana, i probablament, també deguem a una d’aquestes dues cultures l’orígen etimològic del topònim de Felanitx. Hi ha una teoria que apunta a un orígen aràbic del mot, provinent, doncs, dels mots Felhàni o Falhànis, que signifiquen “fondal” o “endinsada”. Una segona teoria parla d’un orígen llatí del topònim, format per l’arrel “foenum” i els sufixos “ale” i “icius”, formant el mot foenalicius.

Tant en època romana com musulmana, el Castell de Santueri va servir com a fortalesa, convertint-se en un dels punts més importants i estratègics de Felanitx.

 

Edat Mitjana

L’any 1229 Mallorca fou conquerida per les tropes catalanes que dirigia Jaume I, comte de Barcelona, possant fi així, a la dominació musulmana. El primer senyor cristià que tingué Felanitx fou en Nuno Sanç, comte del Rosselló. L’any 1300 el rei Jaume II otorgà carta fundacional a Felanitx, juntament amb altres poblacions de Mallorca. D’aquesta manera naixia oficialment el poble de Felanitx, el qual va començar a créixer i desenvolupar-se a l’entorn de l’Església de Santa Maria (actualment Parròquia de Sant Miquel).

El mitjà de transport més habitual de l’època, quan es tractava de grans quantitas, era el marítim. Així, el port de Felanitx, Portocolm, es convertí en un punt estratègic i de vital importància per al desenvolupament econòmic i comercial del terme de Felanitx. Les incursions pirates seran una constant habitual fins ben entrat el segle XVIII.

 

Època Moderna

Ja en època mdoerna, durant el segle XVI, el poble de Felanitx experimentà una gran crescuda, augmentant el nombre d’habitans a més de 4,000. El creixement i desenvolupament del poble va coincidir amb l’esclat del moviment conegut amb el nom de “germania”, que començà a l’any 1521 i es deixà notar a tota l’illa de Mallorca. Fou un conflicte que enfrontà als menestrals i a la població de les viles, per una banda, i als mercaders i senyors de la Ciutat, per l’altra. El felanitxer Joanot Colom es va convertir en el cap dels agermanats que lluitaven contra les tropes reials. Va alliberar els esclaus i intentà ocupar el poble d’Alcúdia. Finalment, fou empressonat al Castell de Bellver (Palma) i executat el 3 de juny de 1523. Cal destacar el fet que el Castell de Santueri va ser un dels pocs llocs de Mallorca que resistí a la revolta popular.

Durant el segle XIX la vida econòmica de Felanitx era esplendorosa com mai havia estat. La població del municipi arribava quasi als 9,000 habitans, dins la vila hi havia més de 2,000 cases i l’any 1886 la reina regent Maria Cristina va concedir-li el títol de ciutat. Felanitx era la tercera població de l’illa, després de Palma i Manacor, i suposava el 5% de la població total de Mallorca. Bona part de la riquesa econòmica de Felanitx en aquella època provenia de la indústria del vi. Era el terme municipal amb més extensió de terreny dedicat al cultiu de la vinya. Però a finals del segle, l’any 1891, una plaga anomenada “fil·loxera” va atacar a totes les vinyes felanitxeres, originant la decadència del terme de Felanitx, que acabà amb una misèria generalitzada.

Amb els pas dels anys i ja entrat el segle XX, l’activitat econòmica poc a poc es va recuperar gràcies a l’agricultura i la remaderia. Al 1910 es va crear l’Estació Enològica i al 1920 el Celler Cooperatiu “Es Sindicat”.

Durant els anys de la Segona República a Felanitx es varen construïr nombrosos edificis, com ara el Mercat Municipal, l’Escorxador o la majoria de les escoles del terme municipal.
Actualment, municipi de Felanitx viu de l’agricultura, la indústria i, principalment, del turisme.

Com arribar a Felanitx