Inicis
Els orígens de Felanitx com a població es remunten a l’època de bronze. Fou al voltant de l’any 2000 aC, quan arribaren els primers pobladors, assentant-se en dos nuclis importants de població: al Castell de Santureri i al Puig de Sa Mola. En aquestes dues zones, encara avui, s’hi poden observar diverses coves, ja siguin naturals o fabricades, que servien d’habitatge a aquelles tribus primitives. Posteriorment, amb les anomenades “cultura de les navetes” i “cultura talaiòtica”, Felanitx es convertí en un poble ric i poderós dintre de l’illa de Mallorca. Les restes de construccions i de poblats d’aquella època que avui es conserven, així ho demostren. Destaquen les situades a C’an Gaià i Son Maiol.
Època Antiga
De l’epoca romana i àrab no s’han conservat gaires mostres que ens ajudin a entendre com era la vida al poble de Felanitx durant aquell temps. No obstant, al centre històric del poble s’hi han trobat restes d’una necròpolis romana, i probablament, també deguem a una d’aquestes dues cultures l'origen etimològic del topònim de Felanitx. Hi ha una teoria que apunta a un origen aràbic del mot, provinent, doncs, dels mots Felhàni o Falhànis, que signifiquen “fondal” o “endinsada”. Una segona teoria parla d’un orígen llatí del topònim, format per l’arrel “foenum” i els sufixos “ale” i “icius”, formant el mot foenalicius. Tant en època romana com musulmana, el Castell de Santueri va servir com a fortalesa, convertint-se en un dels punts més importants i estratègics de Felanitx.
Edat Mitjana
L’any 1229 Mallorca fou conquerida per les tropes catalanes que dirigia Jaume I, comte de Barcelona, posant fi així, a la dominació musulmana. El primer senyor cristià que tingué Felanitx fou en Nuno Sanç, comte del Rosselló. L’any 1300 el rei Jaume II otorgà carta fundacional a Felanitx, juntament amb altres poblacions de Mallorca. D’aquesta manera naixia oficialment el poble de Felanitx, el qual va començar a créixer i desenvolupar-se a l’entorn de l’Església de Santa Maria (actualment Parròquia de Sant Miquel). El mitjà de transport més habitual de l’època, quan es tractava de grans quantitats, era el marítim. Així, el port de Felanitx, Portocolm, es convertí en un punt estratègic i de vital importància per al desenvolupament econòmic i comercial del terme de Felanitx. Les incursions pirates seran una constant habitual fins ben entrat el segle XVIII.
Època Moderna
Ja en època moderna, durant el segle XVI, el poble de Felanitx experimentà una gran crescuda, augmentant el nombre d'habitants a més de 4,000. El creixement i desenvolupament del poble va coincidir amb l’esclat del moviment conegut amb el nom de “germania”, que començà a l’any 1521 i es deixà notar a tota l’illa de Mallorca. Fou un conflicte que enfrontà als menestrals i a la població de les viles, per una banda, i als mercaders i senyors de la Ciutat, per l’altra. El felanitxer Joanot Colom es va convertir en el cap dels agermanats que lluitaven contra les tropes reials. Va alliberar els esclaus i intentà ocupar el poble d’Alcúdia. Finalment, fou empresonat al Castell de Bellver (Palma) i executat el 3 de juny de 1523. Cal destacar el fet que el Castell de Santueri va ser un dels pocs llocs de Mallorca que resistí a la revolta popular. Durant el segle XIX la vida econòmica de Felanitx era esplendorosa com mai havia estat. La població del municipi arribava quasi als 9,000 habitants, dins la vila hi havia més de 2,000 cases i l’any 1886 la reina regent Maria Cristina va concedir-li el títol de ciutat. Felanitx era la tercera població de l’illa, després de Palma i Manacor, i suposava el 5% de la població total de Mallorca. Bona part de la riquesa econòmica de Felanitx en aquella època provenia de la indústria del vi. Era el terme municipal amb més extensió de terreny dedicat al cultiu de la vinya. Però a finals del segle, l’any 1891, una plaga anomenada “fil·loxera” va atacar a totes les vinyes felanitxeres, originant la decadència del terme de Felanitx, que acabà amb una misèria generalitzada. Amb els pas dels anys i ja entrat el segle XX, l’activitat econòmica poc a poc es va recuperar gràcies a l’agricultura i la ramaderia. Al 1910 es va crear l’Estació Enològica i al 1920 el Celler Cooperatiu “Es Sindicat”. Durant els anys de la Segona República a Felanitx es varen construir nombrosos edificis, com ara el Mercat Municipal, l’Escorxador o la majoria de les escoles del terme municipal. Actualment, municipi de Felanitx viu de l’agricultura, la indústria i, principalment, del turisme.