Ahir dematí es va presentar davant dels mitjans, el que segurament és el projecte més ambiciós que s’ha inaugurat en els 30 anys de vida de la Casa de Cultura. Ambiciós perquè ha comptat amb la col·laboració desinteressada dels ciutadans i ciutadanes que fa prop de dos anys, van respondre a la crida per recuperar gerretes felanitxeres d’arreu de Mallorca. I ambiciós també, perquè es tracta d’una exposició de ceràmica que comptarà amb la participació d’artistes felanitxers i internacionals tan importants com Miquel Barceló.

 

Tal com va presentar el Batle Joan Xamena “La gerreta felanitxera és una peça molt apreciada pels felanitxers, que no té altra funcionalitat que la decorativa, però que deixa entreveure les peculiaritats del nostre caràcter”.

 

Els orígens d’aquest element decoratiu, no queden gaire clars, i la primera peça trobada data del segle XVI. Després d’un parèntesi de més de dos-cents anys, no és fins al 1860, on gràcies a un concurs artístic en honor a la Infanta Isabel, Macià Capó (ceramista felanitxer) torna a posar en valor la gerreta, que fins i tot arriba a ser exposada al Victoria and Albert Museum de Londres.

 

La gerreta Felanitxera, va ser molt popular des del finals del segle XIX fins a mitjans segle XX. Coneguda arreu de Mallorca, també se la pot anomenar gerreta brodada, encara que la felanitxera destaca per algunes particularitats, com la porosa i lleugera argila de la qual es feia (extreta del Puig de Sant Nicolau), i el seu color blanquinós una vegada cuita.

 

El regidor de Cultura Xisco Duarte, destacà la gran acollida a la crida que fa dos anys es va fer per a recuperar les gerretes, ja que se n’han rebut prop de 500 i finalment, seran 40 les que s’exposaran a la Casa de Cultura a partir del proper divendres 20 d’abril. No sols això, sinó que el projecte, s’ha allargat en el temps i crescut en contingut. L’exposició comptarà amb una segona part, on 13 ceramistes locals i d’arreu de Mallorca, ens presentaran la seva versió contemporània de la gerreta. Destaquen artistes com Miquel Barceló, Andreu Maimó, Maria Ramis i Lin Utzon.

 

El projecte ha comptat amb la col·laboració de moltes persones, però d’entre elles, cal destacar la tasca d’investigació que ha realitzat la historiadora de l’art Amàlia Salas. L’estudi ens deixa dades tan interessants com que a mitjans del segle passat hi havia 21 tallers de ceràmica i teuleres a Felanitx, fins que al 1978 va morir el darrer ceramista que comercialitzava gerretes felanitxeres. Amàlia Salas també ha destacat la figura de la dona en la fabricació de les gerretes, encara que la majoria de vegades quedava silenciada degut a que era el nom del propietari gerrer el que apareixia en les creacions.

 

Per a vestir el projecte, i donar-li forma, la dissenyadora gràfica Maggie Adrover ha creat la tipografia “brodada”. A més, tota la maquetació i disseny de l’exposició (pensada per a la seva itinerància) ha volgut retre homenatge a la tasca artística dels artesans felanitxers.

 

El projecte culminarà amb una publicació sobre la gerreta, on es fa un recull de les peces més destacades que s’han recopilat. Durant els propers mesos, i fins al 10 de juny, l’exposició restarà oberta a la Casa de Cultura de Felanitx, i després partirà cap a Eivissa i segurament també a Palma.

 

S’han programat diferents activitats durant aquests mesos, tals com conferències, rutes i tallers per retornar a la gerreta felanitxera la seva identitat i pes dins la tradició cultural i artística del nostres municipi.